En un món tant marcat per les lluites, confrontacions i batalles entre individualitats, col•lectius, grups, cultures...que pugnen per defensar les seves identitats i posicionaments i en un entorn social que sovint genera exclusió i marginació d’aquells que no responen als canons i estàndards dels grups dominants, no deixa de ser tremendament interpel•lador i provocador el missatge evangèlic d’aquest primer diumenge d’advent.
Crist ve i vol ser trobat per a qualsevol persona de la humanitat sigui quina sigui la seva condició social, política, ideològica, sexual, moral... Ell no fa distincions ni exclusions per a ningú, ve amb el seu esperit universalitzador i amb els braços ben oberts a tota mena de diferència i singularitat.
Però a més a més, no ve de qualsevol manera. No, ve com un “llaç”. Ell ve per a que establim vincles i comunió, per a que estrenyem les nostres relacions, per a que ens sentim units i agermanats com a fills d’un mateix Pare. Perquè quan hom s’ha deixat trobar per Déu ja no hi ha cabuda al menyspreu de l’altre, ni al rebuig del diferent, ni a l’atrinxerament, sinó la certesa fonda que l’altre, qualsevol altre, és el meu germà. Algú digne de ser estimat, de ser reconegut, de ser acceptat, sigui quina sigui la seva condició.
Aquesta és també la nostra esperança. Ens deixarem trobar i “enllaçar” per l’Amor de Crist que tot ho renova i ho transforma?
Mar
Crist ve i vol ser trobat per a qualsevol persona de la humanitat sigui quina sigui la seva condició social, política, ideològica, sexual, moral... Ell no fa distincions ni exclusions per a ningú, ve amb el seu esperit universalitzador i amb els braços ben oberts a tota mena de diferència i singularitat.
Però a més a més, no ve de qualsevol manera. No, ve com un “llaç”. Ell ve per a que establim vincles i comunió, per a que estrenyem les nostres relacions, per a que ens sentim units i agermanats com a fills d’un mateix Pare. Perquè quan hom s’ha deixat trobar per Déu ja no hi ha cabuda al menyspreu de l’altre, ni al rebuig del diferent, ni a l’atrinxerament, sinó la certesa fonda que l’altre, qualsevol altre, és el meu germà. Algú digne de ser estimat, de ser reconegut, de ser acceptat, sigui quina sigui la seva condició.
Aquesta és també la nostra esperança. Ens deixarem trobar i “enllaçar” per l’Amor de Crist que tot ho renova i ho transforma?
Mar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada