advent IV

Déu a l’encontre de l’home

L’Amor fecund no es busca, es troba. És ell qui ens surt a l’encontre en el moment més inesperat i un cop ens ha enganxat i ens hem deixat atrapar tot el nostre ser queda transformat. El rostre se’ns il·lumina, la sorpresa ens desborda de felicitat. És l’experiència de l’enamorament.
L’encontre entre Elisabet i Maria expressa amb claredat aquest encontre entre l’Amant que surt a cercar l’estimat. És Crist, des del ventre de Maria, que va a l’encontre de l’home, Joan, i aquest, tan sols percebre’l des del mateix sí matern queda ja trasbalsat. “tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes”.
Travessats i colpits pel seu Amor la vida queda totalment il·luminada, irradiada d’una bellesa i d’una alegria resplendent, com la de Maria.
Aquesta explosió autèntica d’alegria desbordant de Maria i d’Elisabet no deixa de ser una interpel·lació per als nostres tons vitals, per la manera de viure la nostra fe quan sovint s’instal·la en el desànim, el catastrofisme, el desencís..... què n’hem fet llavors del Déu que ens habita?. Quina mena d’alegria vivim? És una alegria d’aparador?, postissa?, fugissera? O és una alegria que fa vibrar als altres, que transmet esperança, que irradia llum?.

D’altra banda quan hom es sent assadollat per l’Amor de Déu, com Maria, es sent mogut a l’anunci. És Déu qui vol sortir de nosaltres a l’encontre dels homes, de tots aquells que se’ns acosten. Fem-li espai en el nostre interior, amarem-lo i deixem que ell mateix surti i s’irradiï arreu amb l’esclat d’una alegria autèntica, l’alegria que sorgeix del més profund del nostre ser.
Mar, desembre de 2009