És paradoxal però certament la presència de Crist en la nostra vida te la força de capgirar l’ordre de totes les coses: “la serralada es tornarà plana i el terreny escabrós serà una vall, els humils seran exaltats i els poderosos derrocats, els cecs recobraran la vista i els coixos caminaran, els primers seran els darrers i els darrers els primers....”
Sí, Crist te el poder de capgirar l’ordre de totes les coses però no ho pot fer sense la nostra col·laboració, no ho pot fer si nosaltres no estem disposats a deixar-nos capgirar o si no volem deixar-nos capgirar. Ell se’ns ofereix però a nosaltres ens toca respondre-hi. Com? Escoltant la seva crida en el més profund del nostre ser. I per a això ens caldrà fer desert, alliberar-nos del brogit i els neguits quotidians, estar atents, interior i exteriorment, als signes de la seva presència no fos cas que de tant encantats que vivim ens passessin per davant i no ens adonéssim.
És la nostra actitud interior d’obertura i escolta atenta la que pot donar pas a l’acció transformadora de Crist en la nostra vida de tal manera que siguem capaços de sentir coses allà on inicialment no sentíem, de veure possibilitats allà on aparentment no n’hi havia, d’oferir consol allà on tant sols hi ha tribulació, en definitiva de veure capgirat l’ordre de totes les coses.
Fem-li doncs un espai a Aquell que ve, un any més, a renovar la nostra vida.
Mar
Sí, Crist te el poder de capgirar l’ordre de totes les coses però no ho pot fer sense la nostra col·laboració, no ho pot fer si nosaltres no estem disposats a deixar-nos capgirar o si no volem deixar-nos capgirar. Ell se’ns ofereix però a nosaltres ens toca respondre-hi. Com? Escoltant la seva crida en el més profund del nostre ser. I per a això ens caldrà fer desert, alliberar-nos del brogit i els neguits quotidians, estar atents, interior i exteriorment, als signes de la seva presència no fos cas que de tant encantats que vivim ens passessin per davant i no ens adonéssim.
És la nostra actitud interior d’obertura i escolta atenta la que pot donar pas a l’acció transformadora de Crist en la nostra vida de tal manera que siguem capaços de sentir coses allà on inicialment no sentíem, de veure possibilitats allà on aparentment no n’hi havia, d’oferir consol allà on tant sols hi ha tribulació, en definitiva de veure capgirat l’ordre de totes les coses.
Fem-li doncs un espai a Aquell que ve, un any més, a renovar la nostra vida.
Mar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada