Quaresma IV: Deixar-nos reconciliar

Mar Galceran.- Sovint diem que aprenem a valorar les coses un cop les hem perdut o les hem deixat de tenir en les condicions que les teníem. Una evidència de l’experiència.
També podem afirmar que, qui no marxa no pot “retornar”. Una obvietat que amaga però un sentit molt profund. Perquè també les nostres pèrdues i les nostres fugides, abandonaments, ressentiments, infidelitats a l’amor a la família, als amics, a Déu, poden esdevenir una gràcia si som capaços d’iniciar el camí de retorn, d’alliberament dels nostres interessos egoistes, dels nostres desitjos i passions, dels nostres autoenganys i, buits de tot, ens deixem omplir i abraçar novament per l’Amor ferit que surt al nostre encontre i no es cansa mai de sanejar i perdonar.
Es la nostra pròpia indigència i indignitat la que commou el cor de qui ens estima. Ens caldrà doncs abaixar-nos a les nostres misèries, reconèixer-les i acceptar-les per a “experimentar la justícia salvadora” d’un Amor a qui ja no podrem deixar d’intentar retornar en bé tot el mal que haurem fet.
D’aquesta experiència de retorn i retrobament un en surt purificat, pacificat, renovat i enfortit en la seva pròpia capacitat d’estimar. El pecat és també una gràcia si “ens deixem reconciliar per Déu”. Ell ens purifica sempre a través de les relacions que més fondament estimem.