Temps de Quaresma III: Deixar pas a un nou conductor

Mar Galceran.- Sovint vivim la quaresma com un temps especial per a fer-nos nous propòsits de millora i mirar de disminuir els nostres excessos: no estar tant enganxats a l’ordenador, la TV, al tabac.., mirar de tenir actituds més solidaries i caritatives amb els més necessitats, procurar no barallar-nos amb el company de feina amb qui tant ens costa entendre’ns, etc. Però, malgrat la legitimitat de totes aquestes propostes, potser la conversió que se’ns demana no vagi per aquest camí exactament.
Convertir-se (convertere) vol dir “girar-se”. Girar-se vers Crist. La conversió que se’ns demana no vol dir deixar de fer tal o qual cosa, esforçar-se per fer bones obres, sinó girar-nos, tot el nostre ser, vers Crist i deixar que sigui Ell qui governi la nostra vida. La conversió que se’ns demana no és tant una conversió ètica sinó una conversió espiritual, interior, a través de la qual serà possible també la transformació del nostre fer. En definitiva, no es tracta de fer esforços per canviar de rumb sinó de deixar pas a un nou conductor, el Crist, i abandonar-nos completament a Ell i a la seva direcció.
Tan sols així, deixant-nos conduir i treballar per Ell, la nostra vida tindrà possibilitats de ser fructífera. Aquest és el missatge de la paràbola de la vinya. Déu pare és l’amo de la vinya, tots i cadascun de nosaltres, i Crist el seu fill és el vinyater. Sense l’acció i el treball de Crist, la nostra vida és estèril. És el seu amor, compassió i misericòrdia, qui la fa fructificar. La figuera, per sí mateixa, està condemnada a no reeixir. Necessita de la participació activa dels seu vinyater però també caldrà que la vinya “es deixi cuidar i alimentar”. L’amo no la forçarà mai, l’opció de voler créixer i fructificar o de romandre erma serà d’ella, per això si ella no es deixa treballar pel vinyater caldrà tallar-la i donar les possibilitats a una nova figuera.
Deixarem que Crist, el nou conductor, emprengui el rumb de la nostra vida i la faci fructificar?