Una Llum en mig la foscor

(Mar Galceran).- No sempre ha d’haver foscor per a veure la llum, però el cert és que des de la foscor la llum l’acostumem a percebre molt millor.
En la nostra vida tots tenim també les nostres foscors i negrors, trencaments, dolors.. però també la vida ens indica que en mig d’elles l’esclat d’una llum encisadora pot irrompre per desvetllar i transfigurar el nostre abatiment, desencís, endormiscament...I és des d’aquestes situacions, en les que aparentment no veiem sortida, des d’on la nostra set de novetat i d’esperança pot estar més predisposada a captar l’espurna de llum que tant anhelem.
Les lectures d’aquest diumenge ens aproximen també a aquesta experiència de revelació i transfiguració de la realitat que pot capgirar radicalment la nostra vida.
En fer-se de nit Abram cau en un son profund i s’apodera d’ell “un gran terror i una gran obscuritat”. I en aquesta foscor Déu se li revela en forma de “torxa encesa” pactant amb ell una Aliança que capgirarà la seva vida i tota la historia del poble d’Israel.
També els profetes que acompanyaven a Jesús a la muntanya del Tàbor, caigueren en un son profund, igual que en l’hort de les Oliveres, i en despertar veieren “la glòria de Jesús en el seu rostre il.luminat i la blancor esclatant del seu vestit”.
Sembla com si els grans esdeveniments de plenitud hagin d’anar precedits de moments de foscor i obscuritat.
Potser també a nosaltres ens caldrà descendir a les profunditats de les nostres negrors i des d’allà estar ben atents per a deixar-nos sorprendre i il.luminar pel foc d’un Amor que tot ho purifica, ho renova i ho transforma de soca rel en noves esperances.